L'origen del Tió de Nadal

Arriba el Nadal i des del 8 de desembre els més petits de casa alimenten el Tió, un dels elements de la mitologia catalana més arrelats d’aquestes festes. No només Catalunya té una tradició al voltant d'aquest tronc de fusta, a Aragó tenen la "tronca" o "toza" de Nadal, a Galicia el "tizon" i a Occitància el "Cachafuòc". Fins i tot, al Regne Unit tenen el "Yule log" com a símbol del Nadal. 

Saps quin és l’origen d’aquest tronc que "caga" regals i llaminadures per Nadal?

Tal i com indica el diccionari, un “tió” és un Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat. Així doncs, originàriament era un simple tronc que es posava a la llar de foc i amb una branca se’l removia perquè cremés bé i suportar així millor l’hivern. Ara bé, durant les festes de Nadal agafava un caire simbòlic i gràcies a l’escalfor i la llum que el tió regalava es podien gaudir de dels torrons, les neules i llaminadures en família.



A mesura que passa el temps, les tradicions evolucionen i poc a poc es va començar a incorporar el concepte de cuidar i alimentar el "Tió” dues setmanes abans de Nadal  i fer-lo “cagar” el 24 al vespre o el mateix dia 25, multitud de llaminadures, torrons i alguns objectes com figuretes del pessebre o petites joguines per la canalla.  

Actualment, hi ha famílies que ho segueixen celebrant com un ritual amb obsequis només per la canalla, però cada cop són més famílies qui aprofiten per fer regals més grossos per tothom, semblant als del dia de Reis, o també grups d’amics que barregen tradicions i fan cagar els regals de l’amic invisible.  



Parlem d’una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura i el solstici d’hivern, avui en día amb la felicitat i la unió familiar, però sigui com sigui, el “tió” sempre ha tingut un mateix objectiu: oferir regals als de casa.